Les SPACs - Special Purpose Acquisition Companies, per les seves sigles en anglès -s'han convertit en un vehicle molt popular entre els inversors per accedir a companyies privades a través d'una OPV. L'objectiu d'aquestes entitats és el d'oferir un canal alternatiu a companyies privades per recaptar capital com a pas previ a sortir a borsa.
Tot i la pandèmia, el nombre de OPV durant el 2020 ha doblat el del 2019, amb 494 en tot l'any. Tenint en compte que, de mitjana, les accions de les companyies que van sortir a borsa van veure incrementar el seu valor un 88% el primer dia de cotització, podem entendre a el fenomen de les SPACs com una eufòria per entrar al mercat de l'private equity, on primen les valoracions poc transparents i on gran part dels marges se'ls emporten els grans bancs d'inversió.
Però com tot el que brilla no és or, l'inversor interessat a accedir a aquest tipus de vehicles ha de tenir en compte certs factors associats. El cost d'entrar en un SPAC s'aproxima al 30% segons diversos analistes, per la qual cosa si les companyies adquirides per les SPACs no pateixen una apreciació d'almenys un 42%, l'inversor estarà perdent capital (almenys fins a superar aquest llindar).
D'altra banda, les companyies que surten a mercat en general estan en una etapa molt inicial del seu negoci, de manera que s'està adquirint una participació d'una empresa que perd diners i del la qual el seu futur és absolutament incert. Malgrat això, la suma recaptada per les SPACs durant l'any 2020 es va acostar als 100 mil milions de dòlars, de manera que l'auge d'aquests instruments sembla haver arribat per quedar-se.