Els dividends són un dels factors a tenir en compte per a calcular el benefici de l'accionista. De totes maneres, la reinversió d'aquests i la seva fiscalitat ens poden portar a pensar que no són la millor opció en el llarg termini.
En el següent gràfic, veiem la diferència de rendibilitat acumulada en 30 anys deL S&P 500 sense dividends i deL S&P 500 amb els dividends reinvertits en les mateixes empreses. En el llarg termini, la diferència és notòria.
Si el que necessitem és un flux de caixa més o menys segur, els dividends són una bona idea, ja que proporcionen liquiditat en el curt termini i estabilitat en quantia al llarg del temps.
Per contra, si no necessitem disposar d'aquest dividend cada any, podem invertir en un fons d'inversió on els dividends es reinverteixin, capitalitzant així la nostra inversió.
Aquí un exemple on hem aplicat una taxa anual de rendibilitat del 5% en el Fons d'Inversió 1 i un retorn anual capitalitzat del 3% en el Fons d'Inversió 2, més un dividend del 2% anual.
Com veiem, la diferència de rendibilitat al llarg dels anys és gran i, com més anys passen, més augmenta, a causa de la capitalització composta.
A més a més, hem de detreure la fiscalitat dels dividends, que és un factor amb un gran efecte en la rendibilitat final quan els dividends es reparteixen. Per contra, si no es reparteixen i es reinverteixen en el fons d'inversió, aquests no tributen i ho faran en reemborsar el fons, com a guanys de capital.
No hem de menysprear el poder de la reinversió. De fet, es diu que el mateix Albert Einstein va anomenar l'interès compost com la "vuitena meravella de món". Potser té una mica de raó.
