Des de la crisi del 2008, la narrativa a favor de la despesa pública va començar a guanyar tracció a occident. El deute públic en termes del PIB va pujar a màxims històrics durant l'última dècada i es va normalitzar el sobre palanquejament. Com qualsevol addicció, quan el sistema comença a desenvolupar resistència, cada cop cal augmentar més la dosi per obtenir el mateix efecte.
"Situacions extraordinàries requereixen mesures extraordinàries",
El problema comença quan aquestes mesures esdevenen ordinàries. La despesa pública s'ha incrementat en totes les principals economies durant els últims 20 anys, per la qual cosa els estímuls fiscals fruit de la pandèmia són simplement una continuació de "ajornar el problema cap endavant". Prenguem el cas dels EUA: des de l'any 1991, en termes reals (ajustat per inflació), la despesa pública s'ha incrementat gairebé 5 vegades!
L'economia està tan copejada?
Les darreres dades d'inflació, consum i desocupació indiquen una recuperació sòlida. Això per descomptat no vol dir que tot estigui solucionat, però la situació està encarrilada perquè el sector privat es pugui mantenir sense el respirador del sector públic. Tot i això, la FED sembla entossudida a córrer darrere del revolt, i no actuarà fins que sigui massa tard. Els governs centrals pensen de la mateixa manera.
Potencials riscos
Les arques de l'estat a gairebé tots els països desenvolupats són anèmiques, amb nivells alts d'endeutament, despesa i emissió monetària. La propera crisi es troba a tocar i no sabem quina forma pot prendre: climàtica, financera, epidemiològica. Sumat a això es troba l'amenaça de la inflació, que si bé pot reduir el pes del deute al sector públic, la seva contracara és una pujada de tipus per pal·liar-la, cosa que genera efectes recessius al sector privat.
Institucions Antifràgils
Les institucions modernes no tenen un mecanisme que les incentivi a cuidar el capital dels ciutadans, cosa que genera una manca d'estalvi clara en èpoques de prosperitat econòmica. Potser un pla de recuperació veritable inclouria generar instruments que incrementin l'estabilitat i la robustesa de la nostra economia, per reduir aquesta fragilitat que ens porta a augmentar la despesa i l'endeutament exponencialment de manera recurrent.