Amb l'economia en plena recuperació, i l'auge de paquets fiscals i consum als Estats Units, diverses alarmes han saltat pel que fa a la inflació. L'últim CPI va registrar un increment de 4,2% interanual, superant les expectatives dels analistes.
D'una banda, podem pensar que es tracta d'un fenomen passatger i que correspon a un boom de consum molt puntual lligat a la reobertura de l'economia, de manera que no implicaria una espiral inflacionista en el mitjà-llarg termini. Això es desprèn de les expectatives d'inflació: veiem en el gràfic com la inflació implícita d'aquí a 5 anys va creuar ascendentment l'expectativa d'inflació a 10 anys, el que significaria que el mercat espera més inflació en el període de 0 a 5 anys que en els pròxims 5 anys fins als 10.
Les dades de l'economia real semblen anar en la mateixa línia: les vendes als EUA van augmentar a l'abril un 18% respecte febrer del 2020 (és a dir, precovid). En contraposició, la producció està en -2.8% en el mateix període de 14 mesos, el que evidencia el desfasament oferta-demanda o consum-producció.
En el terreny de les entrades, els semiconductors es troben en escassetat i el preu de matèries primeres cotitza a l'alça amb augments en l'any de: Coure + 35%, Acer + 31%, Alumini + 26%, Soja + 25%, Cru + 38%.
Si bé en el curt termini les perspectives econòmiques són positives, les polítiques inflacionistes dels governs resulten poc sostenibles, pel que seria prudent preparar-se per un període de pujada de preus més prolongat que el que auguren els organismes oficials.