Arran de la crisi del Covid-19 al març, els inversors van sortir per cames dels bons lligats a inflació (TIPS): van pensar que, en arribar una crisi forçosa de demanda, es podria produir una deflació que perjudicaria el valor de les seves inversions en TIPS.
Recentment, estem veient com els tipus d'interès reals de l'economia estatunidenca se situen en terreny negatiu.
En les crisis inflacionàries, els TIPS s'ajusten a la inflació i el tipus d'interès que ofereixen és atractiu. Per contra, en les crisis deflacionàries, els TIPS solen implicar rendibilitats negatives, ja que el principal i el cupó del bo baixen quan baixa el nivell de preus.
Bé és cert que la crisi del Covid-19 té tots els elements pels quals podem pensar que és una crisi deflacionària: baixada de la demanda, una contracció significativa del PIB i una reducció en els preus de l'energia.
A més, hem de sumar altres variables deflacionistes de més llarg termini com són l'ús massiu de tecnologies d'informació i producció, la globalització i l'obertura de les economies.
De totes maneres, veiem que la deflació no acaba d'arribar, entre altres motius a causa dels paquets d'ajuda aprovats pel Congrés americà i la impressió de diners de la FED.
E
l que sí que estem veient és com, a poc a poc, els inversors van recuperant la confiança en els TIPS, malgrat tenir un rendiment negatiu. Això ho veiem en els fluxos monetaris del mes de Maig fins avui, on s'ha vist una entrada de capitals significativa.
Potser aquests inversors pensen que pot haver-hi un repunt de la inflació, o bé simplement estan diversificant la seva cartera per a tenir coberts tots els escenaris possibles.
De totes maneres, sembla que aquesta "aposta" per una inflació provocada per la impressió de diners de la FED no està resultant: els diners s'està quedant a Wall Street i els paquets d'ajuda als ciutadans solament estan fent mantenir la demanda i el nivell de preus. Certament, una inflació elevada sorprendria a molts.